Planta 4ª

Símbols de la pel·lícula

Les polseres: Les polseres per a ells representen pel que han passat i l'utilitzen com un amulet per a crear una amistat i una família entre ells. Les polseres són tractaments i operacions que s'han fet els nens i per a ells representa la força i el temps que porten aquí.

És una bona manera de relacionar-se amb la gent i treure la por a nous malalts que puguin arribar a l'hospital. Perquè la polsera vol dir que han superat unes operacions. També demostra el valent que són els nens i com resisteixen a operacions dures.

                                            

Estopa: En aquesta pel·lícula el grup d'Estopa s'utilitza com a símbol d'esperança als nens que tenen alguna malaltia. També representa la unió ja que quan vénen ha donar un concert, els nens l'hospital s'uneix a l'espectacle per riure i passar-ho bé tots units i s'obliden per moments pel que estan passant.

La música ajuda a unir-se amb altres persones i jo no sabria que fer si no tingués música en la meva vida quotidiana. Ja que moltes vegades m'ajuda quan estic malament i fins i tot quan estic bé escolto música a tota hora, és una bona manera de desconnectar amb les coses

                                     

  

Basquet: El basquet en la pel·lícula s'utilitza com a símbol d'amistat ja que a l'hora de jugar s'uneixen tots els amics i passen una bona estona. És una gran manera d'aclarir i oblidar-se dels problemes i connectar amb altres persones i fer coses que facin nens que no tenen malalties perquè no siguin com a exclosos.

L'esport és una acció que ajuda a desconnectar i relacionar-se amb altres persones. Fer esport ajuda a relaxar-se i aclarir la ment, cosa que ajuda a que el nostre cap descansi i funcioni millor. Al meu l'esport m'ha ajudat molt.

      

La meva opinió

Tant el tema com la forma de tractar-lo em resulten molt interessants. Dóna que pensar el trist i dura que és la vida de vegades. Però mostra també que, moltes vegades, quan estàs malament només et queda riure i gaudir de les petites coses.

I m'identifico molt amb aquesta forma de pensar. també em fa pensar l'ambient que hi ha als hospitals, normalment seriós i en silenci. I aquests nens per molt que li diguin que no poden fer les coses que fan ells segueixen fent-les perquè són feliços i s'ho passen bé. I en la meva opinió els infermers o doctors haurien de permetre mes coses a aquests nens ja que passen la majoria de la seva vida a l'hospital i tenen que entendre això.